forta del sol cap a migdia. rigor. Els rigors de l'estiu. temperatura tropical Cp. una onada de calor 2 Fig. animació passió fervor zel entusiasme excitació vehemència 3 Fer calor: Cp. fer bo, fer molt bo, fer una calor moderada i agradable. 4 Tenir calor: Tenir fogots, sentir [...]

1 exclusió exempció derogació anomalia. Les anomalies del llenguatge. irregularitat singularitat raritat Cp. el refrany una mosca (o una flor) no fa estiu. 2 A excepció de. excepte excloent. Tots els homes --excloent-ne molt pocs-- tenen sentit moral. exceptuant enfora deo fora de. Fora d'ell [...]

. pic. Al pic de l'estiu. fort. Al fort del combat. flor. A la flor de la joventut. plena. Avui, al Romea, han fet la plena (o el ple). 4 reunió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

de neu i vent. terbolina, temps revolt i tempestuós. llevantada, mal temps portat pel vent de llevant. Fer mal temps: Rufejar. Febrejar. Marcejar. Abrilejar(a l'estiu). 3 En música: Aire, temps accelerat o lent amb què hom executa una obra musical. Indicació del temps, en un escrit, etc.: Data [...]

. El temps de la caça. El temps dels raïms. temporada. La temporada d'estiu. La temporada dels banys. messeso sega, època de la sega. veremao venema, l'època de collir raïms. període(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(fig.), el punt principal d'un problema. els quatre vents, els quatre punts cardinals. Una casa a quatre vents. 8 Moment exacte. caient. Va arribar al caient de les set, al punt de les set. 9 Punt culminant: pic. Al pic de l'estiu. Al pic de la feina. fort. Al fort de l'hivern. Al fort de la [...]

, giscao taro, vent fred, que talla. celistre, aire fred acanalat. griso griso, ventet fi i gelat. botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu. matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig. fagony, fogonyo blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament [...]